La paraula miso significa “font del sabor”. El mi és “sabor” o “condiment” i So “font”. És una pasta a partir de soja fermentada amb sal marina i opcionalment amb altres cereals.
El seu origen és xinès estenent-se al Japó al segle VII. A partir dels anys 70 comença a ser conegut a Occident sobretot gràcies a la dieta Macrobiòtica.
Gràcies als seus enzims i ferments afavoreix l’equilibri de la flora intestinal (bacteris prebiòtiques) sent per això aconsellable tant en cas de diarrees com a restrenyiment. És ideal per quan tenim una mala digestió (acidesa d’estómac, gasos, rots, etc.) ja que el miso conté enzims vius.
Ens ajuda a dissoldre el colesterol, ja que conté àcid linoleic i lecitina de soja.
El miso és molt adequat en la menopausa gràcies a les seves Isoflavones, que afavoreixen l’equilibri hormonal, ajudant-nos a combatre els símptomes més habituals com sufocacions i pèrdua de calci (Osteoporosi).
Afavoreix l’eliminació de radicals lliures pel seu poder antioxidant.
El Miso és un bon alcalinitzant ja que ens aporta molts minerals i afavoreix l’eliminació de l’acidesa de l’organisme causada per aliments acidificants com el sucre blanc, els aliments refinats i els greixos animals. Si unim aquest poder alcalinitzant al costat dels seus glúcids i minerals de fàcil absorció és lògic que moltes persones sentin un millor nivell d’energia.
El consum del miso no és adequat en persones amb hipertensió arterial o que necessitin evitar el consum de sal a causa del seu elevat contingut de sodi (sobretot en el Hatcho Miso que és més salat)
Conté molta proteïna i vitamina B12. S’ha d’admetre que aquesta vitamina és molt fràgil en els aliments fermentats i així permisos de pobra qualitat o en males condicions de transport o emmagatzematge poden tenir poca quantitat de B12. També conté vitamines del grup A, B, E i àcid fòlic.
És ric en aminoàcids essencials i minerals com el Magnesi, Calci i Ferro.
En funció de la fermentació poden trobar varietat de concentració de proteïnes. Des del Hatcho miso (és el més pur i més fosc) que conté un 20% a Mugi miso, Genmai miso o Kome miso que en contenen menys quantitat.
Varietats de miso
Depèn del temps de fermentació, del clima i la barreja amb altres aliments podem obtenir diferents tipus de miso. Els més coneguts són aquests:
- Hatcho Miso: està fet només a base de soja sent per això el més proteic (20%) És el de sabor més fort i té un gust més salat. Ideal quan fa molt de fred o si ens sentim molt dèbils.
- Kome Miso: a base de soja i arròs blanc. Té un a gust molt suau, fins i tot és una mica dolç. Ideal a l’estiu. Abans era de consum exclusiu de l’aristocràcia i dels samurais.
- Shiromiso: (Miso blanc o realment de groc a marró clar): La seva fermentació dura aproximadament 1 any i és el de sabor més suau.
- Mugi miso: l’obtenim de la barreja de la soja amb l’ordi. Conté un 13% de proteïnes. És un dels que té més èxit a Occident ja que el seu sabor no és ni massa fort ni massa suau.
- Genmai Miso: a base de soja i arròs integral. El fet que sigui arròs integral millora la seva quantitat de nutrients però fa més complex el procés de fermentació. De sabor suau i molt agradable.
Com es consumeix el miso
El miso sol vendre en envasos de plàstic o en flascons de vidre. Com que és un condiment salat costa molt de fer-se malbé però si vivim en un lloc càlid és millor posar-lo a la nevera.
De forma tradicional es pren especialment com a condiment en sopes, patés, llegums i cereals.
Com que és un ferment no s’ha de bullir per tal de no perdre les seves qualitats.
Normalment s’afegeix quan ja hem acabat de cuinar un plat i hem apagat el foc.
Llavors diluïm una culleradeta petita per ració en una mica d’aquesta sopa o brou i ho tornem a afegir a l’olla. Deixem que reposi 1 minuts i ja podem servir.
Tinguem en compte que si posem Miso ja no cal posar sal ja que ja és un condiment salat.