Traurem les fulles de fora de la col i la tallarem a quarts.

Si el tronxo és molt doble també el traurem.

Reservarem les fulles i el tronxo.

Tallarem la col en juliana o la ratllarem.

La posarem en un bol, li afegim la sal i barregem manualment (com si amasséssim un pastis) fins que suï. Veurem que al fons del bol hi ha bastant líquid i la col ha perdut volum.

Per comprovar que està a punt hi ha dues maneres. Jo ho comprovo de les dues maneres:

• Agafarem una porció i que a l’estrènyer-la amb la mà expulsi líquid.
• Al tastar-la que sigui una mica més salada del normal que ens la menjaríem.

Quan veiem que està a punt és el moment d’introduir-la en un pot de vidre.

Cada vegada que posem una cullerada dins del pot, anirem apretant la col contra el fons del pot per a que no quedi aire i vagi sortint tot el líquid.

Quan acabem d’omplir tot el pot posarem una fulla de col per a que quan tapem faci pressió i quedi tot ben cobert del líquid que produeix la col. No hi pot quedar aire dins del pot. Ens ho faria malbé.

La primera setmana millor tancar-lo però no hermèticament, ja que permet l’expulsió dels gasos que es creen durant el procés de fermentació. Anirem obrint el pot cada dia 3 cops per previndre que el pot no exploti.

Durant aquesta setmana com que la col anirà perdent volum, anirem afegint fulles de col o el tronxo que ens va quedar del primer dia per seguir exercint pressió i quedi tot cobert.

Quan veiem que el procés de sortida de gasos va de baixa (més o menys 1 setmana) ja podrem tancar el pots i deixar-lo en un lloc fresc (la temperatura no ha de superar els 20° C) durant més o menys un mes. Penseu que tot depèn de les temperatures.

Si volem donar-li notes diferents, podem incloure espècies com anet, pebre o gingebre, etc o poma, raves, etc. Sempre al nostre gust.

Com dèiem en l’article de les propietats, ens pot servir per acompanyar amanides, per posar en entrepans, a sopes, etc, deixeu volar la imaginació. Recordeu que per a conservar totes les propietats és millor no cuinar-lo.